EL ARÍTJOL

Nom comú: Arítjol (cat), Zarzaparrilla o zarza morisca (cast)

Nom científic: Smilax aspera

Ubicació: Exterior

Floració: Finals d'estiu

Llum: No gaire

Rec: No li cal

Adobs: No li cal

El seu sobrenom és ben guanyat, "heura del diable". Una diablessa de planteta que, amb les seves petites punxes i circells, crescuts a les fines branques, s'agafa enfiladissa per parets, roques i arbres, així com a la teva roba si vols passar per on ella viu.

Les fulles són arrodonides i d'un verd intens. Viu als boscos secs (alzinars) i bardisses de la terra baixa.

El fruit és una baia arrodonida i de gran com un pèsol, roig o negre, forman raïms.

El nom d'Arítjol, en català, esdevé de l'àrab "arix" que té el significat de parra. D'ací la "zarzaparrilla" en castellà. Una combinació de dues paraules, zarza per les espines i parrilla per la seva tendència trepadora com les parres.

Una curiositat, una mica "viejuna", ens fa voltà la mirada als anys 60'. "Camarero póngame una zarparrilla". La Zarzaparrilla 1001 va ser una beguda, fabricada a base de zarzaparrilla i cola, la qual va voler competir amb la todopoderosa Coca-Cola. El seu afer potent era el autoproclamar-se com una beguda "nacinal".

Va sortir al mercat el novembre de 1958, a un preu de 7 pessetes i 1/2 l'ampolla familiar d'un litre, més econòmica que la seva rival.

Una arma comercial era la seva publicitat descarada i sempre masclista: 

"las amas de casa ya se han dado cuenta de que soy más económica, que yo misma llevo abridor gracias a mi tapón de ajuste y que me puede utilizar en la medida deseada sin que el resto se estropee".

El simpàtic i quixotesc anunci... allà va!