LA RAVENISSA

Nom comú: Ravenissa (cat), Jaramago (cast)

Nom científic: Diplotaxis erucoides

Ubicació: Exterior

Floració: Gairebé tot l'any, però especialment tardor

Llum: Sí molta

Rec: No li cal

Adobs: No li cal

Planteta herbàcia anual o bianual, d'uns 15 a 50 cm. Té unes tiges molt erectes i d'un color entre verd i ataronjat o vermellós, amb un seguit de pels molt densos.

Les fulles verdes són lobulades amb nervadura central d'una tonalitat més blanca.  Les de més a dalt són més petites i menys lobulades que les més vora terra.

Les floretes tenen quatre pètals blancs, de vegades amb una tonalitat lilosa quan són més seques. I sèpals densament peluts. 

La seva reproducció és gràcies als insectes que treballen la seva pol·linització, ja que és una planta molt estimada per ser molt mel·lífera. És doncs una de les escollides de les abelles.

La seva estació predilecta és a la tardor i a l'hivern, no obstant això, també la podem veure en altres moments, però esporàdicament. Viu principalment al mig dels camps de cultiu, així com als marges de camins.

La ravenissa la podem menjar, quan és tendra i jove, amb amanida. Destaca per les seves propietats antioxidants i un regust picant.

De les seves principals propietats medicinals destaquem la diürètica, expectorant i antibacteriana.  Es fa servir per tractar faringitis, bronquitis o l'asma.

Tradicionalment s'ha fet servir per alimentació d'animals, conills, cavalls, ovelles, etc., així com aus domèstiques canaris o verderols.