EL MARGALLÓ

Margalló masculí

Nom comú: Margalló  (Cast) Palmito o palmera enana

Nom científic: Chamaerops humilis

Ubicació: Exterior

Floració: Primavera - fruït a la tardor

Llum: Li agrada, però també la mitja ombra

Rec: No li agrada massa

Adobs: No li cal. 

El margalló és una d'aquelles plantes amb un cognom, humilis -del llatí (humil)-, que no li fa justícia, ja que és una de les plantes autòctones, que viu a tota la costa mediterrània, així com a les Balears o en les costes italianes, amb una forta presència. Per ser tan humil, té una bona representativitat.

És probable que el sobrenom li esdevingui de la seva relativa alçada, si la comparem amb les seves agermanades. Aquesta volta els 2 ó 3 metres.

És una planta dioica, una curiosa paraula que vol dir que només té un sexe; el femení o el masculí. A diferència de les hermafrodites (tenen els dos en una mateixa flor) o les monoiques (tenen flors masculines o femenines, indistintament). Així doncs, el margalló necessita la pol·linització, especialment via insectes i/o animals  o el mateix aire, per la seva fertilització. El kiwi i el festuc són plantes dioiques també.

Aquestes plantes, especialment els seus fruits, eren molt estimats per les antigues cultures de l'Orient proper. A la imatge podem veure un relleu assiri, representant aquesta pol·linització de l'arbre de la vida, per tal els fruits siguin abundants. Una gesticulació de benedicció, que recorda a certs gestos rituals d'altres religions més properes.

Arbre de la vida.  Cultura dels assiris.